Núvols …

Núvols …

tan esponjosos i delicats volant per sobre del teu cap …

empesos pel fort vent que de tant en quant irromp a les nostres vides i que de vegades els desfàn com la xocolata a les nostres boques; i d’altres, els ajunten per fer ploure. Els veig passar a través de la finestra … imagino en ells formes que la ment va creant, mentre estic estirada sobre la sorra de la platja en un dia on el sol il·lumina tot el que pot.

Apartant-me el cabell de la cara, miro al cel  i amb calma observo com passen els núvols, com volen els ocells… M’incorporo i agafo amb la mà dreta una mica de sorra, i la inclino una mica; l’aire fa la resta, la sorra desapareix de mica en mica de la meva mà i com una cascada, torna a dipositar-se al terra. Què curiós que és, em crida molt l’atenció, igual que els núvols passar pel meu cap.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s