A la foscor

A la foscor

Vaig sentir la crida i em vaig endinsar a la foscor.
L’aigua, la pluja, la lleugera brisa, el cel fosc i ennuvolat, la lluna nova…TOT! era diferent vaig notar que alguna cosa em tirava cap a l’aigua, era una silueta.
Era la meva silueta! que, enlluernada pels llamps que s’estaven acostant al poble, tenia un aspecte endimoniat realçat per una expressió de desfigurada bogeria.

De cop i volta, em vaig fondre amb l’aigua, la fosca silueta em portava cap al fons i jo no podia escapar-me, m’estaven agafant. Encara m’enrecordo del cel il·luminat pels llamps que, cada cop, quedava més i més lluny.

Des del fons, encara intento escapar-me i, miro des de l’altra banda del mirall, el meu poble, la meva família, tot! I, si t’atreveixes a mirar cap al fons, em veuras cridar de desesperació. Un crit ofegat pels cants de les sirenes.

Advertisements

2 responses

  1. M’ha recordat a la mort de Virginia Wolf!

    September 25, 2009 at 3:13 pm

  2. Virginia Wolf va morir caminant dins un riu amb les butxaques plenes de pedres! No has vist “LAs Horas”??? Doncs ja pots còrrer cap al emule!

    September 26, 2009 at 9:05 am

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s